1. Decreto "A" de 21 de abril de 1954 del Presidente de la Generalidad de Cataluña Sr. Josep Irla i Bosch
2. Decreto "B" de 21 de abril de 1954 del Presidente de la Generalidad de Cataluña Sr. Josep Irla i Bosch
Limbo jurídico:
3. Dictamen sobre la validez jurídica de los Decretos ["A" y "B"] de los Decretos del 21 de abril del 1954, del 1 de junio de 1954: nulos y sin valor jurídico.
4. Dictamen de Antoni M. Sbert del 30 de mayo de 1959 (Méjico, D.F.) sobre la presidencia de la Generalidad en el exilio: puede ejercer su cargo
............
DECRET
“A”
En virtut de les
atribucions que em confereix l'article 45 de l'Estatut Interior i amb
el desig d'assegurar en tota circumstància la continuïtat de les
Institucions de Catalunya, he decidit:
1. S'institueix el càrrec de Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya.
2. Serà missió del
Conseller Primer exercir, per delegació, les funcions executives
inherents a la Presidència de la Generalitat.
3. El Conseller Primer
serà responsable:
a) Davant del President
de la Generalitat.
b) Del Parlament de
Catalunya o eventualment de la seva Diputació Permanent.
4. Cessarà en les seves
funcions:
a) Per decisió del
President de la Generalitat.
b) Per dimissió del
càrrec.
5. Es nomena Conseller
Primer de la Generalitat de Catalunya el senyor Josep
Tarradellas.
El president, J. Irla.
París, 21 d'abril del 1954.
DECRET “B”
Davant la possibilitat que
es pugui produir la vacant de la Presidència de la Generalitat;
Atès que l'article 44 de
l'Estatut Interior preveu solament la substitució del President de
la Generalitat pel President del Parlament i que no reglamenta la
substitució del President del Parlament exercint interinament la
Presidència de la Generalitat;
Atesa la impossibilitat de
poder aplicar en les circumstàncies actuals els preceptes de
l'article 39 de l'esmentat Estatut, he cregut convenient prendre les
disposicions necessàries en previsió d'aquella vacant.
Tenint en compte les
consideracions que precedeixen, he resolt:
1. En cas de vacant
de la Presidència de la Generalitat, es constituirà un Consell
de Catalunya.2. El Consell de Catalunya serà presidit pel Conseller Primer de la Generalitat, senyor Josep Tarradellas.
3. Seran membres del Consell:
a) els Diputats al Parlament de Catalunya;
b) els Diputats catalans al Parlament de la República;
c) el representant de Catalunya al Tribunal de Garanties Constitucionals;
d) el Procurador General del Tribunal de Cassació de Catalunya.
4. Serà missió del Consell de Catalunya elegir un nou President de la Generalitat en el termini màxim de tres mesos a partir del dia en què es produeixi la vacant.
5. El President elegit exercirà interinament les seves funcions fins que Catalunya recobrarà la seva sobirania nacional.
6. Les modalitats de l'elecció seran establertes de comú acord pel President del Consell de Catalunya i el Primer Secretari del nostre Parlament.
7. El Consell de Catalunya quedarà dissolt així que hagi estat proclamat el nou President de la Generalitat.
8. Des del dia en què es produeixi la vacant fins a la designació del nou President les funcions de la Presidència de la Generalitat seran exercides pel Conseller Primer.
El President, J. Irla.
París, 21 d'abril del 1954.
DICTAMEN
SOBRE LA VALIDESA JURÍDICA
DELS
DECRETS DEL 21 D'ABRIL DEL 1954
- Limbo jurídico -
- Limbo jurídico -
I. ELS
FETS
En data 21 d'abril, el President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep Irla i Bosch, ha signat dos decrets.
El
primer d'aquests decrets diu així:
Veure
Decret “A”
El
segon decret declara:
Veure
Decret “B”
Seguidament,
anomenarem Decret “A” i Decret “B” els dos esmentats decrets.
Per
altra banda, una carta particular datada el 7 de maig del 1954
i signada pel Sr. Irla diu:
“És
per aquests motius que vaig creure convenient d'establir els decrets
de data 21 d'abril que institueixen el càrrec de Conseller Primer de
la Generalitat i un Consell de Catalunya cridat a proveir per
elecció, en cas de vacant, la presidència de la Generalitat.
D'aleshores ençà, el meu estat de salut ha anat agreujant-se
progressivament i m'interdeix [= m'impedeix], avui, l'exercici
de qualsevulga [= qualsevulla] de les funcions que
constitucionalment em pertoquen.
Per
totes les consideracions damunt dites, em veig obligat a renunciar
a la Presidència de la Generalitat i a demanar-vos que, d'acord
amb el Secretari Primer del Parlament de Catalunya -a qui us prego de
donar compte de la present comunicació- siguin preses totes les
disposicions necessàries per tal que entri en vigor el Decret que
institueix el Consell de Catalunya en el cas de quedar vacant
la Presidència de la Generalitat.”
II. EL
DRET
A.
El Decret "A" des d'un punt de vista jurídic
1.
El fonament del Decret "A"
El
Decret A assenyala com a fonament l'article 45 de l'Estatut Interior
de Catalunya i és en virtut de les atribucions que el darrer dóna
al President de la Generalitat que es prenen les mesures establertes
a la part dispositiva del Decret.
L'article
45 de l'Estatut Interior diu textualment:
Art.
45. El President de la Generalitat pot delegar en un Conseller
temporalment, però no parcialment, les seves funciones executives o
de govern.
La
delegació haurà d'ésser comunicada al Parlament o, quan aquest
estigui tancat, a la Diputació Permanent.
És
evident que no s'ha complert el que disposa imperativament el segon
paràgraf d'aquest article i no és menys evident que les funcions
executives o de govern n les tenia el President Irla des del moment
en què va deixar de tenir un Govern de la Generalitat.
Les
funcions executives no eren pròpies i exclusives del President, ans
del President i dels Consellers de la Generalitat, como declara
l'article 14 de l'Estatut de Catalunya. Aquest disposava que
“El
President i els Consellers exerciran les funcions executives”
(segon punt del paràgraf sisè de l'article 14).
Admetre
altra cosa hauria estat reconèixer estatutàriament un poder
personal contrari a l'esperit de tota democràcia.
Les
úniques funcions que el Sr. Irla tenia el 21 d'abril del 1954, eren
les representatives, les quals no són delegables, i és un axioma
jurídic, i a l'ensems un principi de sentit comú, que “ningú no
pot transmetre allò que no té”.
Resulta
doncs, que el Decret “A”, no solament no es fonamenta en
l'Article 45 de l'Estatut Interior, ans està obertament en
contradicció amb l'Estatut de Catalunya i amb l'Estatut Interior. Es
tracta, per tant, d'un decret sense fonament legal, és a dir, en un
decret arbitrari.
2.
Les mesures adoptades al Decret "A"
Les
mesures que apareixen a la part dispositiva del Decret "A" són cinc.
Examinarem
tan sols les quatre primeres perquè la darrera, de caràcter
purament personal, no té cap transcendència parlant jurídicament.
--- La
primera [mesura] diu: “S'institueix el càrrec de
Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya.”
El
càrrec de Conseller Primer ja existia a la pràctica constitucional
catalana i així s'anomenava el Conseller que rebia la delegació de
les funcions executives o de govern.
Per
aquesta raó, l'ús de la paraula “instituir” no és
gramaticalment correcte per quant instituir significa establir
quelcom que no existia, i això es troba en contradicció clara amb
els fets.
Però, en el nostre cas, es tracta d'altra cosa, ja que es pretén convertir el càrrec en una institució. Es redactor. El redactor del Decret “A”, es pensa que les institucions poden néixer màgicament per la virtut d'una paraula, i ignora el que tot home de dret sap: que les institucions són filles d'un conjunt de regles morals, socials, econòmiques i jurídiques que li donen autonomia i les fa consubstancials i necessàries per a un determinat ordenament jurídic.
Per
això, el matrimoni o la tutela són institucions pròpies del dret
civil català, però un càrrec no pot pretenir d'ésser´ho.Però, en el nostre cas, es tracta d'altra cosa, ja que es pretén convertir el càrrec en una institució. Es redactor. El redactor del Decret “A”, es pensa que les institucions poden néixer màgicament per la virtut d'una paraula, i ignora el que tot home de dret sap: que les institucions són filles d'un conjunt de regles morals, socials, econòmiques i jurídiques que li donen autonomia i les fa consubstancials i necessàries per a un determinat ordenament jurídic.
--- La segona mesura del Decret A diu:
“Serà
missió del Conseller Primer exercir, per delegació, les funcions
executives inherents a la Presidència de la Generalitat.”
Després
del que hem dit en examinar el fonament del decret, ens sembla inútil
d'insistir sobre aquest punt.
--- La
tercera mesura del Decret A declara:
“El
Conseller Primer serà responsable: a) davant del President de la
Generalitat; b) del Parlament de Catalunya o, eventualment, de la
seva Diputació Permanent.”
No
és cert que el Conseller Primer sigui responsable estatutàriament
davant del president. És, simplement, el seu delegat i, com disposa
l'article 46 de l'Estatut Interior, el President té la facultat de
reprendre en tot moment la delegació feta.
En
relació a la responsabilitat davant del Parlament, està prevista
també a l'Estatut Interior, que no l'admet respecte de la Diputació
Permanent.
Si
tenim en compte, d'una banda, la dimissió del President i, de
l'altra, la circumstància de no estar prevista ni ésser previsible
la reunió del Parlament Català, arribarem al resultat que el Decret
A, al seu apartat tercer, pretén fer del Conseller Primer un càrrec
irresponsable.
--- La mesura quatre del Decret A diu així:
“Cessarà
en les seves funcions: a) per decisió del President de la
Generalitat; b) per dimissió del càrrec.”
En
el cas present, amb la dimissió del President s'esfuma la primera
causa de cessació de càrrec i la segona es deixa a la voluntat
única i exclusiva de l'interessat. ¿Per què, havent parlat del
Parlament en la mesura tres, no se'n parla ara?
Estatutàriament,
el Parlament té la facultat de destituir el Conseller primer per
mitjà d'un vot de censura (vegis l'article 47).
Però
es tracta precisament de preveure àdhuc el cas de constitució d'una
diputació permanent fictícia i la possibilitat d'un vot de censura,
perquè en cap cas no és el dimitir ni estar obligat a dimitir. De
conformitat, doncs, amb el Decret “A”, punt 4, el càrrec de
Conseller Primer és, per tant, inamovible.
3.
- Conclusions relatives al Decret A
El
Decret A no té cap fonament legal, estatutari o constitucional i les
mesures que estableix violen l'Estatut de Catalunya i l'Estatut
Interior.
A
més, el pretendre fer del càrrec de Conseller Primer un càrrec
inamovible i irresponsable, és contrari a la moral, a la pràctica i
als principis democràtics.
B. El Decret B des d'un punt de vista jurídic
En
relació al Decret “B”, seguirem el mateix mètode que respecte
al Decret “A”, és a dir, analitzarem, primer, els fonaments
adduïts i seguidament les mesures per ell establertes.
Tanmateix,
no poem deixar de fer una observació preliminar quant a la forma que
aquest Decret revesteix.
1.
Els fonaments del Decret “B”
--- El
primer paràgraf del Decret “B”, que diu:
“Davant
la possibilitat que es pugui produir la vacant de la Presidència de
la Generalitat”,
és
pròpiament un fonament jurídic. És una hipòtesi que apareix com
aliena, si no contrària, a la voluntat del signant del decret.
En
aquest sentit, comprèn els casos d'incapacitat, mort, abandonament i
força major, però no pas el cas de dimissió o renúncia del
càrrec.
--- Al
segon paràgraf hom declara:
“Atès
que l'article 44 de l'Estatut Interior preveu solament la substitució
del President de la Generalitat pel President del Parlament i que no
reglamenta la substitució del President del Parlament exercint
interinament la Presidència de la Generalitat.”
L'article
4 de l'Estatut Interior diu textualment:“Article 44. El President dimissionari haurà de continuar en l'exercici del càrrec fins que el successor n'hagi pres possessió. Si per qualsevol causa no pogués continuar, la Presidència de la Generalitat serà exercida interinament pel President del Parlament, i el Vice-President primer el substituirà en la Presidència d'aquest.
El
President interí convocarà el Parlament dintre e termini màxim de
vuit dies per a elecció del nou President.”
Es
preveu, doncs, en aquest article, el cas del “President
Dimissionari”, que és justament, el cas present i, per tant,
era el [President] signant del Decret “B”, i no pas una tercera
persona, que devia continuar en el càrrec fins que el successor
prengués possessió.
Tota
altra persona està mancat de títol jurídic i es fa responsable
d'un delicte d'usurpació de funcions.
--- Al
tercer paràgraf hom diu:
“Atesa
la impossibilitat de poder aplicar en les circumstàncies actuals els
preceptes de l'article 39 de l'esmentat Estatut, he cregut convenient
prendre les disposicions necessàries en previsió d'aquella vacant.”
L'Estatut
Interior, al seu article 39, disposa:
“El
President de la Generalitat és elegit pel Parlament. Si en la
primera votació no té majoria absoluta dels vots dels Diputats
possessionats del càrrec, es procedirà a nova elecció i serà
elegit el que obtindrà la majoria dels vots dels Diputats que
prenguin part a la votació. Si cap candidat no reuneix aquesta
majoria, es procedirà a nova elecció limitada als dos que n'hagin
reunit més en l'anterior i quedarà elegit el que obtingui major
nombre de vots.
El
President cessarà normalment quan quedarà constituït un nou
Parlament, davant del qual resignarà les seves funcions.”
Amb
l'afirmació de no poder-se aplicar les regles d'elecció fixades a
aquest article, hom vol justificar el sostreure al Parlament de
Catalunya la seva funció essencial, reconeguda a l'article 39 de
l'Estatut Interior sense tenir en compte la forma prevista al seu
article 82, ans encara privar el parlament català d'un dret
essencial i, en conseqüència, deixa el President de la Generalitat
mancat de tota legitimitat estatutària i constitucional.
Recordem,
a títol incidental, que, a la mesura 3 del Decret “A”, hom
declara responsable el Conseller Primer davant del Parlament, i hom
reconeix que aquest no pot actuar en la forma prevista a l'Estatut
Interior, la qual cosa confirma la pretensió de fer irresponsable el
flamant Conseller Primer.
2.
Les mesures establertes al Decret B
--- La
primera diu:
“En
cas de vacant de la Presidència de la Generalitat, es constituirà
un Consell de Catalunya.”
Ja
hem dit anteriorment, i és procedent repetir ara, que el cas de
dimissió o renúncia no pot considerar-se com a cas de vacant. Quan
a l'anomenat “Consell”, ¿quina llei autoritza el signant del
Decret a formar-lo? Ens trobem, doncs, davant d'un organisme
arbitrari perquè no té fonament constitucional ni estatutari de cap
mena i, a més, és un organisme que envaeix la competència del
Parlament de Catalunya per quant voldria assumir un dret que és
propi i exclusiu d'aquest.
--- La
mesura 2 diu que
“El
Consell serà presidit pel conseller Primer”;
ben
entès, naturalment, el nat del Decret “A”.
Un
Conseller Primer estatutari no té altres facultats que les
consignades als articles 47 i 49 de l'Estatut Interior. Per tant, la
que es voldria establir ara no és na facultat estatutària.
--- La mesura 3 disposa:
“Seran
membres del Consell:
a) els Diputats al
Parlament de Catalunya;b) els Diputats catalans al Parlament de la República;
c) el representant de Catalunya al Tribunal de Garanties Constitucionals;
d) el Procurador General del Tribunal de Cassació de Catalunya.”
És una composició que no obeeix a cap criteri objectiu, llevat de la voluntat unilateral i privada del signant del Decret. ¿Com explicar, per exemple, que no hagi estat inclòs el Rector de la Universitat de Barcelona, i d'altres personalitats de les arts, les ciències i les lletres catalanes?
Hem
de repetir una vegada més que hom pretén de donar a altres persones
alienes a l'assemblea legislativa catalana, el dret d'elecció que
correspon estatutàriament al Parlament de Catalunya, i que, en
aquest sentit, la mesura adoptada al Decret B usurpa els drets
constitucionals del Parlament català.
--- La
mesura 4 diu:
“Serà missió del Consell de Catalunya elegir un nou President de la Generalitat en el termini màxim de tres mesos a partir del dia en què es produeixi la vacant. El President elegit exercirà interinament les seves funcions fins que Catalunya recobrarà la seva sobirania nacional.”
El primer punt assenyala un termini que ha d'iniciar-se pel fet de produir-se la vacant de la Presidència de la Generalitat, però no pas per dimissió o renúncia del President. El segon punt fixa la duració de la investidura i el caràcter del nou President.
¿En virtut de quina llei el signant del Decret “B” pot prendre disposicions semblants?
¿De qui, quan i como el signant del Decret “B” ha rebut el dret de definir la primera magistratura catalana al marge de l'Estatut Interior i per damunt i contra tot allò que aquest disposa?
Es tracta d'una mesura exorbitant -jurídicament no pot hom dir menys-, per quant excedeix tot allò que un resident legítim, respectuós de la legalitat estatutària i republicana, pot pretendre.
--- La
mesura 5 diu:
“Les modalitat de
l'elecció seran establertes de comú acord pel President del
Consell de Catalunya i el Primer Secretari del nostre Parlament.”
La
forma d'elecció del President de la Generalitat és deixada amans de
dos particulars. És un sistema mancat de tota garantia i àdhuc de
tota lògica.
¿Per
quina raó no és el propi “Consell” que ha d'establir les
modalitats de l'elecció? Ens sembla inútil de cercar un fonament
jurídica a coses que van contra el sentit comú.
--- La
mesura 6 diu:
"El Consell de
Catalunya quedarà dissolt així que hagi estat proclamat el nou
President de la Generalitat.”
Una vegada més, la
voluntat unilateral de signant del Decret “B” pretén d'ésser
superior a la del Parlament de Catalunya.
Aqueixa mesura posa de
relleu allò que és una preocupació visible i manifesta tant al
Decret “A” com al “B”: vestir un ninot de Conseller Primer,
amb un President de la Generalitat de palla, i fer-lo irresponsable i
vitalici.
¿Com pot explicar-se que
un “Consell” al qual hom confia el dret fonamental del Parlament
de Catalunya: l'elecció del President de la Generalitat, no es vegi
reconegut el dret d'exigir responsabilitat i de fixar la política a
seguir?
¿Què vol dir proclamar
el nou President?
--- La
mesura 7 disposa:
“Des
del dia en què es produeixi la vacant fins a la designació del nou
President les funcions de la Presidència de la Generalitat seran
exercides pel Conseller Primer.”Insistim un cop més, en què no hi ha hagut vacant en el cas present i, quant al fons de la mesura, direm que és contrària a allò que estableix el paràgraf segon de l'article 49 de l'Estatut Interior, que diu:
“En
el cas previst en el paràgraf primer de l'article 44, exercirà la
Presidència el Conseller Primer.”
El
Conseller Primer no pot assumir, en cap cas, les funcions de
President de la Generalitat. La contradicció entre el text
estatutari i el que pretén la mesura 7 del Decret “B” és clara
i evident.
Per
tant, cal considerar aquest darrer con anticonstitucional. El
Parlament de Catalunya és l'únic que pot donar la investidura al
President de la Generalitat i, excepcionalment, la reconeix en el seu
propi president. Tota altra persona és un usurpador.
3.
Conseqüències relatives al Decret “B”
El
Decret “B” no mereix la denominació de decret des d'un punt de
vista jurídic formal. Quant a les mesures que hi pren el signant,
són anticonstitucionals i antiestatutàries.
C. La Carta del 7 de maig
S'hi renuncia a la Presidència de
la Generalitat per raons personals. Renúncia no és vacant. La
renúncia és voluntària; la vacant no n'és.
En el cas present, feta la
renúncia efectiva, el President de la Generalitat deixa d'ésser-ne,
i deixa el seu Conseller Primer orfe i sense títol jurídic.
Les funcions executives o de
govern, per a poder delegar-les temporalment, cal tenir-les.
La renúncia ha extingit el dret del qual dimanava el del delegat.
Per aquesta raó cal considerar, a partir del 7 de maig del 1954, que la delegació de funcions feta pel President de la Generalitat per Decret de 21 d'abril anterior, ha restat sense efecte.
Acceptar un criteri contrari,
seria admetre que el signant del Decret “B” podia disposar de la
Presidència de la Generalitat com si fos patrimoni personal seu i,
en aquest sentit estigués autoritzat a vendre el càrrec, a fer-ne
donació, etc.
Les funcions públiques no es confonen, en cap cas, amb els béns personals.
És, doncs, evident que, renunciat
el càrrec de President de la Generalitat, s'ha extingit jurídicament
la delegació de funcions a favor del Conseller Primer, que no és
més, ni pot ésser més, segons l'Estatut Interior, que un delegat
temporal del President de la Generalitat.
III.
CONCLUSIONS
Primera. - Quant a la forma, els esmentats decrets no mereixen la consideració ni el nom de decrets.
Segona.
- Quant al fons, els esmentats decrets són antiestatutaris i
anticonstitucionals.
Per
tant, estimem, des d'un punt de vista jurídic, que els anomenats
decrets del 21 d'abril són nuls i sense cap valor jurídic
.
.
...,
el dia primer de Juns de 1954. - J. P.
DICTAMEN DE ANTONI M. SBERT
La
Generalitat de Catalunya i les seves institucions
La
Generalitat de Catalunya, nominalment restaurada per Decret del
Govern Provisional de la República Catalana l'abril del 1931,
s'incorporà a les noves Constitucions com organisme representatiu i
jurídic de l'autonomia (articles 1 de l'Estatut de Catalunya i 17 de
l'Estatut Interior).
L'article
14 de l'Estatut de Catalunya, concordant amb el 17 de l'Estatut
Interior, estableix que estarà constituïda per tres òrgans: el
Parlament, el President i el Consell Executiu.
La
discontinuïtat en la formació política, la manca d'una instrucció
pública catalana, des que el nostre territori fou ocupat pel
l'Exèrcit facciós amb l'ajut militar de les potències de l'Eix,
han contribuït a la confusió dels preceptes cabdals de les
Constitucions que legitimen per Catalunya la mínima autonomia
escaient a la nostra nacionalitat.
Analitzant
el òrgans de la Generalitat i llurs facultats d'acord amb les noves
Constitucions, resulta que el Parlament no podrà ésser elegit per
més de cinc anys (art. 14 de l'Estatut de Catalunya). L'art. 24 de
l'Estatut Interior diu que
“el
mandat parlamentari durarà cinc anys a comptar de la data de
celebració de les eleccions”.
Per
tant, el Parlament elegit el 1932 havia de finir el 1937, en
la qual data fou convocat per a examinar la situació creada per la
guerra d'Espanya; i el President fou dispensat de l'obligació de
“convocar
eleccions generals tres mesos abans de l'expiració del terme legal
de duració del Parlament”,
atesos
els precedents d'altres països en estat de guerra, els quals
precedents han estat afermats en tots els Estats europeus democràtics
bel·ligerants des de 1939 al 1945.
En
conseqüència, el Parlament, d'acord amb el paràgraf setè de
l'art. 33 de l'Estatut Interior, recobrà la seva potestat, fins i
tant no fos elegit el nou. Ocupada Catalunya el febrer de 1939, les
causes que impediren la convocatòria d'eleccions, dissortadament han
multiplicat encara les dificultats fins a fer-les físicament
impossibles.
Tota
norma jurídica, per a tenir vigència ha d'ésser aplicada amb força
d'obligar a un nombre d'actes humans regulats per les lleis.
La
Generalitat de Catalunya, foragitada del seu territori, no pot
aplicar les pròpies normes jurídiques ni pel jus soli ni pel jus
sanguinis.
Els
seus òrgans no poden doncs exercir les seves facultats executives
-administratives ni jurisdiccionals.
El
Parlament podia, formalment, legislar mitjançant la fórmula de
l'extra-territorialitat, atorgada per un Estat sobirà qualsevol.
Però, excepte en el cas d'un règim de Capitulacions, que li
reconegués jurisdicció sobre els catalans residents en territori
estranger -i les Capitulacions ja han estat derogades arreu el món-
les lleis catalanes no podran tenir vigència i, mancades de la força
d'obligar, no tindrien categoria jurídica; serien tan sols
Declaracions.
El
reconeixement del Govern de facto establert a Espanya pel General
Franco féu impracticable un acord amb el Govern de França per a
obtenir eventualment l'extra-territorialitat i àdhuc el funcionament
formal de les institucions de la Generalitat en territori francès.
Adés el Consell Executiu o Govern restà temporalment incapacitat
per a exercir les seves funcions, i aquesta incapacitat era i és
circumstancialment total.
Ateses aquestes raons, el President, després de consultar la Mesa del Parlament de Catalunya i les representacions i persones de major significació cultural i política que es trobaven en territori lliure, va constituir, el maig del 1940, fent ús de les facultats discrecionals escaients al seu càrrec, el Consell Nacional de Catalunya, amb la comesa de promoure i administrar l'assistència als refugiats i mantenir les relacions amb el nuclis de catalans fidels a les Institucions.
El
període d'interinitat
L'ocupació
de França per l'exèrcit alemany i el segrestament i gloriós
martiri del President Lluís Companys incapacitaren el Consell
Nacional de Catalunya per a actuar. Per les mateixes raons el
Parlament, que havia de proveir la vacant de la Presidència, no es
pogué reunir.
Alliberada França, el President del Parlament en funcions de President interí de la Generalitat, va procurar normalitzar el funcionament de les Institucions. Fent també ús de les facultats discrecionals pròpies de la seva autoritat, va constituir un Consell Assessor; i després un Consell Executiu, no pas per a exercir funcions que no estaven als seu abast; però, aleshores hom podia creure que la victòria de les Nacions Unides havia de produir la caiguda del règim imposat als espanyols pels vencedors i el restabliment de la legitimitat a Espanya i a Catalunya.
Els
treballs del Consell Assessor i el Govern constituït pel President
Irla eren els elements previs per aquesta restauració de l'autonomia
catalana, que hom creia immediata.
Malauradament,
decebudes aquestes esperances i trencada la unitat de les grans
potències victorioses que ens havien de donar suport, el Govern de
la Generalitat fou dissolt.
La
mort del senyor Antoni Rovira i Virgili, en funcions de President del
Parlament, i la minvada salut del President Irla, posaran en perill
la continuïtat de les institucions representatives de la
Generalitat.
La
vacant de la Presidència ja no hauria pogut ésser proveïda
mitjançant la substitució automàtica, del President del
Parlament, puix que aquesta Presidència també restava
vacant.
I
en el cas que l'hagués ocupada formalment el segon i darrer
Vice-president, senyor Serra i Moret, l'Estatut no permet
que un Vice-president del Parlament ocupi la Presidència de la
Generalitat.
Tanmateix
la Presidència de la Generalitat havia d'ésser proveïda pel
Parlament, previ atorgament de l'extra-territorialitat. Mentrestant
el President Irla va delegar les inexistents funcions executives i
nomenà Conseller Primer el senyor Josep Tarradellas amb el fi
d'encomanar-li les gestions adients per a reunir el Parlament i, si
fos necessari, fer possible l'aplicació dels articles 44 i 49 de
l'Estatut Interior, els quals estableixen que la Presidència
interina de la Generalitat serà exercida pel Conseller primer,
si es produeix la vacant mentre hi ha delegació de les funcions
executives.
El
Parlament de Catalunya, reunit l'agost del 1954 a Mèxic, prèvies
les formalitats necessàries i amb l'extra-territorialitat atorgada a
l'Ambaixada d'Espanya, va nomenar President de la Generalitat amb ple
dret i, a l'ensems, renovà la Mesa i la Diputació Permanent, posant
terme a les interinitats que es mantenien des de la mort del
President Màrtir Lluís Companys.
El
règim institucional a l'exili d'acord amb les Constitucions
L'article
14 de l'Estatut de Catalunya no fixa cap termini al mandat
presidencial.
Estableix
que les lleis interiors ordenaran el funcionament de la Generalitat,
que el President serà elegit pel Parlament, i que deurà dimitir si
el Parlament li nega “explícitament” la seva confiança.
L'article
39 de l'Estatut Interior disposa en el paràgraf segon:
“El
President cessarà normalment quan quedarà constituït un nou
Parlament, davant del qual resignarà les seves funciones”.
L'article
41, concordant amb el paràgraf setè del 14 de l'Estatut de
Catalunya, ratifica que
“es
responsable davant del Parlament i, en cas de mancar-li la confiança,
haurà de dimitir.”
En
conseqüència, el President exerceix el seu càrrec sense més
limitació de temps que la de la data en què es constitueixi un nou
Parlament, excepte en el cas en què el Parlament li signifiqui,
explícitament, que ha perdut la seva confiança per mitjà d'un
acord que ha d'ésser votat per la majoria absoluta dels diputats
possessionats del càrrec; no dels presents, ni dels que calguin per
a obtenir el quòrum: de tots els que estan en l'exercici del
càrrec.
La institució presidencial
La
Presidència de la Generalitat assumeix funcions clarament
diferenciades: les representatives, les executives i les de
gestió.
Les representatives són una prerrogativa de la institució presidencial, puix que són exclusives del President.
Li
pertany la representació de l'Estat espanyol a Catalunya i la de
Catalunya (art. 14 de l'Estatut).
Fora
de Catalunya, la representació nacional del President és
intangible, puix que l'Estatut l'estableix amb tota plenitud:
“El
President de la Generalitat assumeix la representació de Catalunya.
Així mateix la representa en les seves relacions amb la República.”
La
representació és general; li pertany també en les relacions amb
Espanya, del qual Estat és també el representat en territori
català.
Al
Parlament li corresponen les funcions de legislador,
d'elector i de fiscalitzador de l'Executiu, però mai la de
representació.
Les funcions executives del President han d'ésser compartides amb el Consell Executiu o Govern i condicionades per la confiança del Parlament (articles 14, paràgraf setè de l'Estatut de Catalunya, 8 41 i 50 de l'Estatut Interior).
Els
tractadistes de Dret Públic coincideixen en la definició de les
funcions executives, que són les administratives i les
jurisdiccionals, per mitjà de les quals s'apliquen als
particulars -persones jurídiques o físiques- les normes generals i
especials contingudes en les lleis i reglaments
Maurice
Hauriou, Précis
de droit administratif ,
Paris, 1921, pàg. 11.
Joseph
Barthélemy, Tratado E. De D. Adm., 1920, pàgs. 1-17
Roger
Bonnard, Précis de Droit Public, Recueil Sirey, Paris, 1946, pàg.
53.
En
el seu Tractat de Teoria de l'Estat, Kelsen remarca que no hi ha cap
diferència essencial, en aquest aspecte de la funció, des del punt
de vista jurídic, entre les administratives i les jurisdiccionals,
contràriament al que creien alguns tractadistes del segle
proppassat, probablement influenciats encara per la tradició feudal,
monàrquica, puix que a l'antic règim les funcions jurisdiccionals
eren d'origen senyorial i les administratives en bona part eren
exercides per òrgans autònoms, però subordinats.
És
clar que si l'òrgan executiu de la Generalitat està temporalment
incapacitat per a exercir les seves funcions, el President no pot
estar obligat a proveir en Consell.
De
les facultats atribuïdes per les Constitucions al President resulta
que aquest és una Autoritat pública i la primera Autoritat de
Catalunya.
Per
aquest caràcter té la facultat inherent en el Dret Polític a tota
autoritat estatal no subordinada, és a dir, la dels actes que els
tractadistes anomenen d'autoritat de gestió.
Derecho
Político General y Constitucional Comparado, Oskar Georg Fischbach,
versió espanyola de W. Roces. Editorial Labor, Barcelona, 1938. II
Part. Cap. tercer, 10
Aquests
actes, malgrat les reserves que en altre temps formularen alguns
autors francesos, principalment Léon Duguit, són
considerats com facultats necessàries per a la protecció i la
procuració de l'interès públic, en tot allò que el dret positiu
no ha pogut regular, i sempre que no siguin contràries a les lleis.
Vetllant
per aquesta compatibilitat, l'article 101 de la Constitució de la
República Espanyola de desembre del 1931, reconeix aquesta potestat
discrecional quan estableix un recurs contra les desviacions d'aquest
actes discrecionals i abús de poder.
Les funcions representatives segons l'Estatut de Núria
Cal recordar, tot i que no afecti el dret positiu, que l'Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya, anomenat “de Núria”, no fou essencialment modificat en cap dels preceptes substantius referents a la Institució presidencial i al règim parlamentari.
En quant a la representació, era encara més radical en els mots:
“El
President de la Generalitat assumirà la suprema representació de
Catalunya...”
deia
l'article 16 de l'esmentat Estatut.
Pel
contrari, en la representació del poder centra espanyol, l'Estatut
de Núria era molt més limitat -perillosament limitat- i la
diputació catalana a les Corts espanyoles va obtenir que aquest
representació fos total, sense que per cap motiu l'Estat espanyol
pogués nomenar a Catalunya un funcionari civil o militar que tingués
major jerarquia ni més alta representació que el President de la
Generalitat.
El
President Macià, veritable restaurador de la Generalitat ,
considerava justament aquesta exclusiva plenitud de representació
como una de les més grans victòries polítiques de Catalunya.
L'article 16 de l'Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya deia que el President assumiria
“la
representació, dintre de Catalunya, del Poder de la República en
totes les funcions la qual execució directa no estigui reservada a
aquell Poder (el de la República)...”
És evident que, amb la limitació votada per la Diputació Provisional de la Generalitat i plebiscitada pel poble català, el Poder central hauria pogut nomenar el seu representant per a totes les funcions reservades a l'Estat espanyol, al qual representant hauria pogut atorgar la més alta jerarquia política; tal i com demanaven alguns diputats, hauria pogut ésser un Ministre-resident, sense cartera, amb la funció de coordinador de totes les funcions d'ambdues Administracions Públiques a Catalunya.
No
cal dir com hauria minvat el rang de la nostra institució
presidencial, aplegant el Ministre-resident al seu entorn tots els
interessos i les passions dels enemics de la Catalunya nacional i
privant a la Generalitat de funcions tan importants, en quant al
prestigi internacional de la Generalitat, com són les de presentació
i execució dels Exequaturs consulars, que així varen poder ésser
atribuïts a la Generalitat per la Comissió Mixta del Traspàs de
Serveis.
Val
a dir que els eminents juristes que assessoraren la Generalitat, ni
la Ponència que va redactar l'Estatut de Núria, no havien fet
esment en aquestes, ni en altres funcions que ampliaren les facultats
de l'Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya.
No
tot foren, com s'ha dit i es diu, retalls que minvaren l'autonomia.
Conclusions
En
resum, en les actuals circumstàncies, fins i tant el poble de
Catalunya no pugui establir i estableixi un nou un nou ordenament
jurídic, les funcions a càrrec de la Generalitat a l'exili,
como organisme representatiu del dret de la nació catalana a
governar-se ella mateixa, són:
Primer:
Les funcions representatives,
que corresponen exclusivament a la Presidència,
sotmesa, però no subordinada, al control parlamentari, puix que el
Parlament, que no pot obligar a dimitir el President, no pot
interferir la seva autoritat en els actes propis d'aquestes funcions
representatives.
Segon:
Els actes d'autoritat i
de gestió propis de la institució presidencial,
per tal de proveir en allò que no està regulat ni és contrari a
les Constitucions
Tercer:
Les funcions d'electors
i fiscalitzadors de la Presidència,
que corresponen als Diputats
al Parlament de Catalunya,
el qual pot ésser convocat, sempre i en qualsevol moment, pel
President de la Generalitat, pel [President] del propi Parlament, o
per la Diputació Permanent per acord de la majoria absoluta dels que
la integren (arts. 27 i 37 de l'Estatut Interior).
Mentre
la majoria absoluta dels Diputats possessionats del càrrec no acordi
un vot de desconfiança al President, aquest podrà exercir el
càrrec, sense altre termini legal que la data en què es
constitueixi un nou Parlament.
******
Desitjo
i espero que aquests preceptes constitucionals aclareixin tots els
dubtes que es puguin haver suscitat a l'entorn de les normes
jurídiques que regeixen les nostres Institucions.
Antoni
M. Sbert
Mèxic,
D. F., 30 de maig del 1959
No hay comentarios:
Publicar un comentario