1. Sentencia Companys 1934

16. Bibliografía

I. Bibliografía, hemeroteca, libros y otros documentos:

La biografía permite entender al hombre, y la persona lo es todo, no sólo los partidos y sindicatos (la historiografía moderna catalana institucionalista nace con la tesis doctoral de Isidre Molas). Pero en España y Cataluña hay poco bagaje histórico puesto sobre las librerías, y el ensayo (estudio serio con citas, notas y erudición), las memorias, los diarios y la biografía crítica (se necesitan cientos) o divulgativa (la persona que nace, crece, se desarrolla, tiene aciertos, errores y desengaños, tiene problemas y muere), vía atractiva para que sea conocido por el público. En general, la biografía suele ser divulgación rápida de baja calidad, hecha por periodistas en un fin de semana encerrados en un hotel, y los académicos no la tratan por este desprestigio. (Ucelay Da Cal).

- Los (des)controlados de Companys, Javier Barraycoa, 2016

- Joan Lluhí i Vallescà. L'home que va portar la RepúblicaEnric Ucelay Da-Cal y Arnau Gonzàlez i Vilalta, 2017

- Cataluña, 10 horas de independencia. Companys proclama el Estado Catalán, el general Batet bombardea y la República procesa a la Generalidad, José García Abad, 2014

- La rebelión  militar de la Generalidad de Cataluña contra la República. El 6 de octubre de 1934 en Barcelona, Alejandro Nieto, 2014

- 6 d'Octubre. La desfeta de la revolució catalanista del 1934, Enrique Ucelay-Da Cal, Arnau González Vilalta, Manuel López, 2014

- Evitar l'error de Companys! Tarradellas i la lliçó dels Fets d'Octubre, Joan Esculies, 2014

- Els escenaris del 6 d'Octubre. Revolució i contrarevolució a l'Europa dels anys 30, Jaume Barrull Pelegrí, 2014

- Els Fets del 6 d'Octubre de 1934, Manel López Esteve, 2013

- Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución, Enrique Ucelay-Da Cal, Arnau González Vilalta, 2012

- La creació del mite de Companys. El 6 d’octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo, Arnau Gonzàlez i Gisela Bou, 2007

- 1934, comienza la guerra civil: el PSOE y la Esquerra emprenden la contienda, Pío Moa, en colaboración con Javier Ruiz Portella, 2004

- Memòries polítiques, Joan Puig i Ferreter, 1981

- Las armas de la Generalidad, Gaziel, 11 octubre 1934, La Vanguardia

- Abans del sis d'octubre (un dietari), Amadeu Hurtado, 2008
[dietario escrito entre mayo y septiembre de 1934 sobre la historia de la Ley de Contratos de Cultivo]

- Lluís Companys. Retrat d'un magnicidi. Jordi Finestres Martínez. Ara Llibres, 2015

- Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme. Josep Figueras. Editorial Base, 2015

- Justicia i Guerra Civil. Els tribunals de justicia a Catalunya (1936-1939). Pelai Pagès. Editorial Base, 2015

- Manuel Serra i Moret. Política i exili, Miquel-Ángel Velasco, 2014

- Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Eleccions, partits i regidors. Diccionari biográfic. Cèlia Cañellas Julià, Rosa Toran Belver. 2013

- La Catalunya rebel: El procés a Francesc Macià i als protagonistes dels fets de Prats de Molló. Introducció d'Agustí Colomines i Companys (Símbol Editors, 2007)

- Joan Maluquer i Viladot. Jurisconsult i Polític. Joaquim Maluquer i Sostres

- La Catalunya resisten a la dominación francesa: La Junta Superior de Catalunya (1808 - 1812). Antoni Moliner i Prada
    
- Bibliografía sobre Macià: http://webs2002.uab.es/hmic/recerca/macia.pdf

- Guillem Martí, "Cremeu Barcelona!", Clàssica, Grup 62, 2015

- Cèsar Alcalá, "Les presons de la República, Les txeques a Catalunya", Editorial Base, 2009

- Karl Schlögel, "Terror y utopía. Moscú en 1937". Acantilado, 2014.

- Jaume Miravitlles, "Veritats sobre la Guerra Civil espanyola".

- Federico Vázquez Osuna, "Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944). L'Avenç, 285 páginas, 2016

Sobre los presidentes del Parlamento de Cataluña:

- Joan Casanovas Cuberta, "Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya" (Abadía de Montserrat, 1996). Su hijo da una biografía humana, su huida en 1935 y el caso Rebertés.

- Joaquim de Cams i Arboix, "El Parlament de Catalunya 1932-1936" (Edicions 62, 1976). Clásico que permite seguir las sesiones casi día a día, con normas de funcionamiento.

- Mercè Morales, "El Parlament de Catalunya. República, Guerra Civil i Exili" (Base, 2012)

- Miquel-Àngel Velasco Martín, "Manuel Serra i Moret: Política i exili" (Base, 2014). Biografía con la trama para presidir el Parlamento

- Genís Sinca, "Heribert Barrera, l'últim republicà" (Columna, 2006). Retrato entrevista

- Josep Maria Martí Rigau, "L'escó invisible" (Ara Llibres, 2016). Historia del Parlamento desde 1980.

2 comentarios:

  1. Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015
    250-00001/11
    ADOPCIÓ
    Ple del Parlament, sessió 2, 09.11.2015, DSPC-P 2
    BOPC 7
    9 de novembre de 2015
    Resolució
    Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.
    Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.

    LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.
    Article 48. Polítiques de salut i serveis
    Apartat 2.
    a) Incloure en les polítiques educatives, des de primària, la difusió de continguts relatius a la salut afectiva, sexual i reproductiva, amb una atenció especial als adolescents, joves i grups de població vulnerables.
    b) Garantir la inclusió del consell reproductiu dins de la cartera de serveis de les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva, i facilitar l’accés universal als mètodes contraceptius segurs, amb una atenció especial a les adolescents.
    d) Potenciar l’apoderament de les dones en la presa de decisions respecte a l’anticoncepció i les mesures de prevenció de les malalties de transmissió sexual.
    e) Afavorir l’autonomia de les dones en l’embaràs, el part i la lactància.
    f) Garantir que les dones puguin rebre la prestació de la interrupció de l’embaràs, per mitjà dels centres de la xarxa sanitària de responsabilitat pública, segons la normativa vigent.

    ResponderEliminar
  2. Los dos primeros sacerdotes han muerto recientemente, y el tercero es un jesuita de la Cova de Manresa y profesor de la Facultat de Teologia de Catalunya (episcopal catalana) y del Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat (jesuita).


    Josep Maria Ballarín i Monset

    Nacido en 1920 y de la Quinta del Biberón, al igual que mi padre, configuran una generación dañada psíquica y espiritualmente, y muchos, físicamente, por la terrible Guerra Civil de 1936-1939.

    Sornegueros y tantsemenfumetes, cínicos irreformables, vieron y sufrieron demasiado siendo demasiado jóvenes: Restauración, dictadura de Primo de Rivera, II República, Revolución de Octubre de 1934, Guerra Civil de 1936-1939, genocidio republicano, guerra civil republicana de Mayo de 1937, franquismo en todas sus etapas (nacionalsindicalista, falangista, aperturista, desarrollista, tardofranquismo), exilio, clandestinidad, antifranquismo, terrorismo (ETA, FRAP, AAA...), Carrero Blanco, Arias Navarro, la Transición, Suárez, el 23-F, Felipe, Aznar, Rajoy, el Prusés, la corrupción y crisis del 2007-2016...

    Vieron morir a cientos, sino a miles de sus jóvenes compañeros, sufrieron enfermedades graves (en su época, hoy nada son), sufrieron el miedo a la represalia. Personalmente, contaban con muchos secretos, demasiados. Que descanse en paz.

    No fue un sacerdote ejemplar para mirarse en él. Laxo en todo, sobre todo en temas del sextum ("del pecats del piu, Déu s'en riu"), el aborto, la homosexualidad...

    Fue un gran actor en su papel de Tronxo y un literato de poble ras. Y nada más. Dios le dio muchos años de vida, y justo murió antes de la Semana Santa y con los dos gobiernos, catalán y español, en vías muertas.


    Carles Flavià i Pons

    Obviamente, contramodelo antiejemplar en todo como sacerdote católico, amigo de la juerga, del comer y del beber, deslenguado, descreido, burlón, gamberro..., sólo agradecerle que sí fuera sincero y congruente, no un hipócrita fariseo como algunos de sus compañeros, que como el mal administrador, y ante la imposibilidad de trabajar en cualquier otra cosa en la vida civil, llevaron como sacerdotes una doble vida, inmoral puertas adentro, moral de apariencia para no dar escándalo.

    En todo caso, imitar su "sin tabúes ni tapujos": hay que predicar el Evangelio y la Doctrina católicas sin miedo, aunque el mundo se escandalice, porque es la Verdad.

    Que descanse en paz.


    Xavier Melloni i Ribas

    Junto con la monja benedictina de Montserrat Teresa Forcades i Vila, son los dos ejemplos modélicos de lo que no deben ser dos consagrados católicos, y arquetipo de lo que dijo san Juan:

    1. El que dice: "Yo le conozco" [a Cristo] y no guarda sus mandamientos es mentiroso, y la verdad no está en él

    2. Ya es la última hora; y como oísteis que el anticristo había de venir, así también ahora han surgido muchos anticristos. Por esto sabemos que es la última hora. Salieron de entre nosotros, pero no eran de nosotros

    Los obispos catalanes y el Vaticano, conocen y consienten que ambos difundan proposiones contrarias a la fe católica divinamente revelada, definitiva y segura.

    Montserrat y la Cova de Manresa, ambas próximas, a una distancia de 20 km., se han convertido en una cueva y una montaña de ladrones espirituales, y estas son dos pruebas de piedra y acero:

    1. El sitio de Sor Forcades, Procés Constituent, contiene un programa constitucional contrarios al evangelio y a la doctrina:

    http://wiki.procesconstituent.cat/index.php?title=P%C3%A0gina_principal

    2. La Cova de Manresa de los Jesuitas da espiritualidad Nueva Era:

    http://www.covamanresa.cat/docs/Activitats_Castella.pdf


    En mi opinión, estos tres consagrados han dado dos tipos de ejemplos:

    - Para el mundo han sido, son, tres celebridades influyentes

    - Para el mundo católico, son el modelo de cómo no debe de ser un consagrado de la Iglesia Católica dedicado a su evangelio, a su doctrina, a su liturgia y a su espiritualidad.

    ResponderEliminar